Escultura i Poesia
12 senyes de Catalunya
Les dotze petites escultures en bronze que Manuel Cusachs presenta en aquesta col.lecció, imbuïdes des del principi d’un sentit vigorosament significatiu, volen ser “Dotze senyes de Catalunya”. I ho són. En comptes de ser-ne dotze, en podrien ser vint-i-quatre. O més. La identitat d’un poble no pot esgotar-se en unes poques imatges, per més apassionadament que siguin assumides. Però Cusachs, de moment, s’ha limitat a propiciar-ne dotze. I em dóna la llibertat de resumir-les en quatre ratlles: en poques paraules, vull dir. Les paraules, entorn de qualsevol obra d’art, d’art plàstica, no deixen de ser supèrflues. O l’obra –en aquest cas, l’escultura- ho diu tot, o és inútil recolzar-la verbalment. Manuel Cusachs, que s’agrada autodefinir-se realista, ha triat uns temes delicadament excitants. I jo els ordeno d’aquesta manera:
Joan Fuster, 1983