12 senyes de Catalunya

Les dotze petites escultures en bronze que Manuel Cusachs presenta en aquesta col.lecció, imbuïdes des del principi d’un sentit vigorosament significatiu, volen ser “Dotze senyes de Catalunya”. I ho són. En comptes de ser-ne dotze, en podrien ser vint-i-quatre. O més. La identitat d’un poble no pot esgotar-se en unes poques imatges, per més apassionadament que siguin assumides. Però Cusachs, de moment, s’ha limitat a propiciar-ne dotze. I em dóna la llibertat de resumir-les en quatre ratlles: en poques paraules, vull dir. Les paraules, entorn de qualsevol obra d’art, d’art plàstica, no deixen de ser supèrflues. O l’obra –en aquest cas, l’escultura- ho diu tot, o és inútil recolzar-la verbalment. Manuel Cusachs, que s’agrada autodefinir-se realista, ha triat uns temes delicadament excitants. I jo els ordeno d’aquesta manera:

Joan Fuster, 1983